.png)
Taitxí per a principiants: la primera classe
Potser fa temps que et planteges provar el taitxí, però encara no t'has decidit. Potser t'atrau la sensació de calma que transmet, o potser algú te l'ha recomanat perquè necessites abaixar el ritme o trobar un espai per a tu.
Sigui quin sigui el motiu, hi ha una cosa important que convé saber abans de començar: no necessites tenir experiència prèvia, estar en bona forma física ni saber meditar per practicar taitxí. Només necessites venir amb curiositat i donar-te permís per aprendre a poc a poc.
Què és el Taitxí i què el fa diferent?
El taitxí, també conegut com a tai-txi o taijiquan, és una pràctica corporal d’origen xinès que combina moviments lents i coordinats, atenció, respiració i equilibri. Tradicionalment, és un art marcial intern, però avui dia també es practica com una manera de cuidar el cos, cultivar l’atenció i afavorir el benestar.
A diferència d’altres activitats físiques en què busquem augmentar la intensitat, la velocitat o el rendiment, en el taitxí l’aprenentatge passa per observar com ens movem, distribuir el pes, alliberar tensions innecessàries i trobar una major continuïtat en els gestos. Es tracta més d’estar més presents en allò que fem que no pas de fer molts moviments.
Hi ha estudis que relacionen la pràctica del taitxí amb millores en l’equilibri, la mobilitat i la capacitat funcional, especialment en les persones grans. També se n’ha investigat la possible contribució al benestar psicològic i a la reducció de l’estrès. Convé entendre’l com una eina de cura, no pas com una solució màgica o universal.
I com hauria de ser una primera classe de Taitxí?
Cada escola té la seva manera d’ensenyar, però una primera sessió hauria de ser una introducció progressiva als principis bàsics de la pràctica, començant per allò més senzill.
1. Aprendre a estar dempeus i sentir el cos
Abans de començar a moure’ns, podem dedicar uns minuts a prendre consciència de la nostra postura:
Com recolzes els peus? Tens els genolls bloquejats? Com tens les espatlles, la mandíbula o l’abdomen? Respires amb naturalitat o mantens alguna tensió sense adonar-te’n?
Es tracta d’observar i, a poc a poc, anar prenent consciència de com està organitzada la teva postura. Sovint descobrim que fem petits esforços innecessaris per mantenir-nos drets: aixequem les espatlles, apretem les mans o carreguem més pes en una cama que en l’altra.
El taitxí ens ajuda a explorar una postura més estable i còmoda, sense rigidesa. Amb el temps, aquesta atenció al cos també es pot traslladar a gestos quotidians com caminar, aixecar-nos d’una cadira o estar una estona drets.
2. Familiaritzar-te amb moviments lents i senzills
Després d’aquesta primera presa de contacte, començaràs a fer moviments suaus amb els braços, les cames i el tronc. Potser aprendràs a desplaçar el pes d’un peu a l’altre, a obrir i tancar els braços o a coordinar un gest amb la respiració.
Pot ser que notis falta d’equilibri, certa rigidesa o dificultat per coordinar els braços i les cames. És completament normal: no cal que ho facis perfecte; només cal que et donis temps per sentir i aprendre.
L’objectiu inicial no és reproduir una forma bonica des de fora, sinó comprendre a poc a poc com s’organitza el moviment i què passa al teu cos mentre el fas.
3. Parar atenció a la respiració, sense forçar-la
La respiració és un altre element important de la pràctica. En una classe d’iniciació, no cal respirar d’una manera determinada a qualsevol preu ni intentar omplir els pulmons al màxim. Forçar la respiració pot generar més tensió en lloc d’afavorir la relaxació.
Amb la pràctica, pots anar descobrint una respiració més tranquil·la i una relació més fluïda entre el moviment i l’aire. Aquesta atenció també et pot ajudar a reconèixer quan estàs accelerada, quan contens la respiració davant d’un esforç o quan necessites fer una pausa.
4. Descobrir que menys esforç pot ser més eficaç
Un dels aprenentatges interessants del taitxí és distingir entre l’esforç útil i la tensió innecessària. De vegades intentem controlar massa cada gest. Volem fer-ho bé, seguir totes les indicacions i no equivocar-nos. Sense adonar-nos-en, tensem el cos i convertim una activitat suau en una tasca més que hem de complir.
El taitxí proposa explorar una altra possibilitat: mantenir l’atenció sense posar-nos rígids, moure’ns amb intenció sense forçar i acceptar que aprendre requereix temps. Això no vol dir deixar d’esforçar-nos, sinó aprendre a utilitzar l’energia d’una manera més conscient.
El més bonic és que aquest aprenentatge es pot traslladar al teu dia a dia, a la teva manera de moure’t.
Començar sense exigir-te fer-ho perfecte
Potser la part més difícil d’una primera classe no és aprendre els moviments, sinó permetre’t ser principiant. En una societat que ens anima constantment a produir, millorar i arribar a tot, dedicar una estona a moure’ns sense perseguir un resultat immediat pot ser una experiència diferent.
El taitxí ens convida a parar atenció, a reconèixer els nostres límits i a descobrir altres maneres de relacionar-nos amb l’esforç. Potser descobriràs que t’ajuda a trobar una mica més d’equilibri físic. Potser valoraràs, sobretot, aquell moment en què deixes de córrer mentalment i tornes a estar present. El més important és donar-te l’oportunitat d’experimentar-ho.
Si sents curiositat, et convidem a conèixer les nostres activitats de Taixí i Txikung i a trobar un espai per cuidar-te a través del moviment conscient.
Referències:
Títol: The comparison between effects of Taichi and conventional exercise on functional mobility and balance in healthy older adults.
Publicat a: Frontiers in Public Health, 2023.
Gracias Irene por abrir este espacio y toda tu experiencia en el maravilloso arte del Taichi,para mí cada clase me permite aprender,perfeccionar y sentir una calma que a su vez me da fuerza para enfrentar el día a día ,cuerpo y mente en armonía !!